Also
known as
Anastasius of Badalona
Anastasi of…
Profile
Son of Lleida. Imperial
Roman soldier. Martyred in
the persecutions of Diocletian.
Born
young man hung on a gibbet
and pierced with arrows
Additional
Information
Saints
of the Day, by Katherine Rabenstein
books
Our Sunday Visitor’s Encyclopedia of Saints
Saints
and Their Attributes, by Helen Roeder
other
sites in english
images
MLA
Citation
‘Saint Anastasius of Lérida‘. CatholicSaints.Info.
11 March 2024. Web. 14 September 2026.
<https://catholicsaints.info/saint-anastasius-of-lerida/>
SOURCE : https://catholicsaints.info/saint-anastasius-of-lerida/
Anastasius of Lérida (AC)
Date unknown. The people
of Lérida, Spain, insist that their patron was a native of this Catalonian
town. It is, however, unknown with which of the many Anastasii martyrs he
should be identified (Benedictines). Saint Anastasius is represented as a young
man hung on a gibbet and pierced with arrows. He is venerated at Lérida,
Spain (Roeder).
SOURCE : http://www.saintpatrickdc.org/ss/0511.shtml
St. Anastasius VI
Feastday: May 11
Patron saint of Lerida,
Spain, a martyr. Anastasius' life is
not documented, though he could have been any one of the martyred men of that
name venerated by the Church. Leridans, however, believe that their patron was
born in the city.
SOURCE : https://www.catholic.org/saints/saint.php?saint_id=1369
Saint Anastasius of
Lérida
Saint Anastasius of
Lérida, also known as Anastasius of Badalona or Anastasi, was a Roman soldier
who lived during the reign of the Emperor Diocletian.
Feast Day May 11
Biography
Saint Anastasius of
Lérida, also known as Anastasius of Badalona or Anastasi, was a Roman soldier
who lived during the reign of the Emperor Diocletian. He was born in Lérida,
Catalonia, Spain and grew up in a devout Christian family. From a young age, he
developed a deep love for his faith and showed great piety and devotion.
Anastasius joined the Roman army and was known for his bravery and loyalty.
However, during this time, Christians were facing severe persecutions under the
rule of Diocletian, who sought to eradicate the Christian faith. This posed a
dilemma for Anastasius, as he was torn between his duty as a soldier and his
allegiance to Christ. Despite the risks, Anastasius chose to remain steadfast
in his Christian beliefs.
He refused to renounce
his faith and continued to practice it in secret, even while serving in the
army. When his fellow soldiers discovered his faith, they reported him to the
authorities, who considered him a threat to the imperial order. As a
consequence, Anastasius was arrested and brought before the Roman officials.
Despite being tempted with promises of wealth, honor, and positions of power,
he resolutely refused to renounce his belief in Christ. His unwavering faith
and refusal to comply with the Roman authorities infuriated them, and they
subjected him to cruel tortures in an attempt to break his spirit. According to
tradition, Anastasius was tortured by being hung on a gibbet and pierced with
arrows. Even in the face of unimaginable pain and suffering, he remained
unwavering in his faith, offering his suffering as a testament to his love for
Christ.
It is said that during
his torment, Anastasius displayed immense courage and forgiveness towards his
torturers, praying for their conversion and salvation. Finally, in the year
303, Anastasius embraced martyrdom, giving up his life for his faith. His execution
has been recorded to have taken place in Catalonia, Spain. Though his physical
body perished, his spirit lives on as an inspiration for Christians throughout
the ages. Saint Anastasius of Lérida was recognized for his heroic witness to
the Christian faith and was eventually venerated as a saint. Although his
formal canonization process did not take place before the establishment of the
Congregation for the Causes of Saints, he was universally regarded as a saint
by the faithful. Thus, his canonization is considered to be pre-congregation.
Saint Anastasius is
honored and celebrated on May 11th each year. He is especially venerated in the
regions of Badalona and Lérida, both in Catalonia, Spain. He is regarded as the
patron saint of these areas, and many believers seek his intercession for
protection, strength, and courage in the face of adversity. The life of Saint
Anastasius of Lérida serves as a powerful reminder of the importance of faith,
devotion, and unwavering commitment to Christ.
SOURCE : https://saintforaminute.com/saints/saint_anastasius_of_l%C3%A9rida
11 de mayo, Sant Anastasi
El 11 de mayo se celebra
la festividad de Sant Anastasi, personaje que, según la tradición legendaria,
había nacido en Lleida. Fue soldado de la guardia pretoriana de Diocleciano y
fue martirizado en Badalona junto con 73 compañeros el año 305.
Patrón de Badalona desde
el 1672, el día del santo es la jornada central de las Fiestas de Mayo, en el
que se celebran las fiestas de la ciudad con una serie de actos y actuaciones
(el más significativo, la noche del 10 de mayo, cuando se quema el Demonio). En
la calle que lleva el nombre del santo, hay una hornacina con su imagen.
El conjunto de
fotografías que siguen testimonian, en años diferentes, uno de los actos
religiosos que se hacen en torno a la fiesta: la procesión con el tabernáculo
con el santo que, a principios del siglo XX, salía de la iglesia de Santa
María, pasaba por la calle de Sant Sebastià y volvía a la iglesia. Años más
tarde, hará recorridos más largos por las calles de la ciudad.
Esta tradición, que duró
hasta la década de los setenta, se recuperó como acto de tradición en las
Fiestas de Mayo durante el paso del siglo XX al XXI.
SOURCE : https://museudebadalona.cat/es/act/el-barrio-de-bufala-2/
Sant Anastasi
Martir / Beat / Sant
Data de la mort
11/05/0303
Festa litúrgica
11/05
Sant Anastasi, segons
tradició i creença popular, nasqué a la ciutat de Lleida a l’entorn de l’any
263, en el si d’una família pagana que habitava en l’antic barri de Magdalena.
De jovenet marxà a Roma, per allistar-se en l’exèrcit de l’emperador Dioclecià.
Allí, admirat de la fe i perseverança dels cristians tot i les persecucions,
deixà les armes per a fer-se cristià. L’emperador, enutjat de l’actitud
d’aquest jove soldat al qual havia distingit amb el càrrec de pretor de la seva
guàrdia, donà ordre d’empresonar-lo, però avisat a temps, s’escapolí i
emprengué el retorn a Lleida
No son pocs els cronistes
que presenten Anastasi fugint de Roma i de la persecució de Dioclecià, en
direcció cap a Lleida, retornant a casa amb altres 73 companys de milícia i alhora
cristians que ell mateix havia convertit a la nova fe. Apareix en aquest moment
del relat la Llegenda del Miracle del Pou, tramesa per tradició oral
i recollida per alguns autors, com els Cronistes Pleyan de Porta i Josep
Lladonosa. La narració col·loca Anastasi i els seus companys de milícia fugint
de Roma en direcció Lleida. El Sant sense cap por se’n venia a casa, tot
desafiant el decret de l’emperador Dioclecià on recordava els habitants de
l’imperi, l’obligació d’adorar el Déu Apol·lo. Anastasi donava ànims als seus
companys, per tal que perseveressin en la nova fe i es mantinguessin ferms i
units. Tot i això, els deixebles no participaven del mateix entusiasme i es
preguntaven si no era un xic imprudent entrar a la ciutat on residien algunes
autoritats de la província Tarraconense. En arribar davant les seves muralles i
després d’haver fet una llarg i penós camí, que és de suposar deurien fer a
cavall, son assabentats que el governador Dacià de Tarraco, havia manat
detenir-los i empresonar-los. Tots ells es resistien d’entrar a la ciutat, per
por a ser detinguts una vegada dins, alhora que suposaven intuir certs dubtes
sobre la fortalesa espiritual i humana del seu oficial.
Anastasi s’adonà de la
covardia i al preguntar-los perquè s’havien aturat, un d’ells va dir-li que
sabia de cert que a Lleida hi havia un legat de Dacià, amb ordre d’endur-se’ls
empresonats. Volien debatre si calia recular i salvar la vida o entrar a
Lleida, on probablement serien empresonats i morts a mans de la guàrdia del governador.
Sant Anastasi no va tornar resposta i seguí caminant. Com que s’havien aturat a
la vora d’un pou i tenien set degut a l’esforç del camí, volien beure, però no
tenien en aquell moment ni corda ni cap galleda a mà o altre estri per poder
treure-la del pou i beure. Mentre els deixebles dubtaven de baixar o no al riu,
Anastasi, eterni’t per la situació i alhora conscient que calia donar resposta
humana i espiritual als seus companys, s’agenollà davant ells tocant amb les
seves mans el pou i començà a resar implorant a Déu volgués intervenir amb una
senyal clara i divina. En aquell moment l’aigua del fons del pou començà a
pujar, fins a vessar tot saltant per damunt del brocal, davant l’espant de
tots. Tot seguit, després d’apaivagar la seva set amb l’aigua del pou
miraculós, els companys van agrair-li la seva intercessió davant Déu. Alhora
que, reconeixent la seva fortalesa humana i espiritual de les quals havien
dubtat, li demanaren perdó i prenent coratge el seguiren fins entrar a Lleida.
Aquest pou és situat per
Pleyan de Porta a l’anomenada “Casa del sant” a l’actual carrer Magdalena núm.
22, on diu la tradició que va néixer Anastasi; entre que l’historiador Josep
Lladonosa el col·loca “fora muralles” de la Ilerda romana, a la vora d’un hort
conegut per “l’Hort de Biscarri”, en un indret entre l’actual Rambla de Ferran
i el carrer General Brito, on posteriorment, durant la Guerra dels Segadors, es
construí l’anomena’t Baluard de Sant Anastasi.
Segons és tradició, una
vegada a Lleida la guàrdia del governador Dacià detingué Anastasi i el
traslladà a Badalona, d’on també és Patró. Allí fou empresonat i rebé martiri
en la platja (li llevaren la testa), juntament amb els seus 73 companys. Això
succeí l’11 de maig de l’any 303 o 305.
I és per tot plegat, que
la ciutat de Lleida té en Sant Anastasi una bonica llegenda, verificada per la
tradició i un reeixit Patró, proclamat pels paers de la ciutat el 9 de maig de
1627, votant a perpetuïtat la seva festa i celebrada des d’aleshores cada 11 de
maig com a Festa Major en honor del seu Filla i Màrtir. Jordi Curcó
Bibliografia
Curcó Pueyo, Jordi.- Sant
Anastasi de Lleida. Història, tradició i llegenda. Col·lecció “La
Banqueta” nº 30, La Paeria. Lleida 2002.
Curcó Pueyo, Jordi.- Sant
Anastasi Patró de Lleida. Separata d’Arrels de Lleida (Volum III). Bisbat
de Lleida-Pagès Editors. Lleida 2007.
Curcó Pueyo, Jordi.- Sant
Anastasi Patró de Lleida. Història, tradició i Llegenda. Edició a càrrec
de l’Associació Gent Gran Sant Anastasi. Arts Gràfiques Bobalà. Lleida 2007.
Curcó Pueyo, Jordi.- Sant
Anastasi, soldat i màrtir. Collecció Sants i Santes N. 244, CPL
Editorial. Barcelona 2016.
Curcó Pueyo, Jordi.- San
Anastasio, soldado y mártir. Colección Sants i Santes N.244, CPL
Editorial. Barcelona 2016.
SOURCE : https://www.bisbatlleida.org/ca/content/sant-anastasi
Sant Anastasi
Sant Anastasi fou un
soldat romà de la guàrdia pretoriana de Dioclecià, convertit al cristianisme i
mort a Badalona l’any 305 per la via del martiri. Per aquest motiu se’l
representa com a soldat romà amb espasa, i amb la palma de seguidor de Crist i
del martiri.
De la seva vida se’n sap
poc, però diu la tradició que va néixer a Lleida entre els anys
263-265. Els seus pares eren pagans així, que en complir l'edat d'anar al
servei, emigrà a Roma i ingressà a l'exèrcit on assolí el grau de centurió de
la guàrdia personal de Dioclecià i fou centurió Cornicularius (el 26
d'agost se celebra la festivitat de Sant Anastasi Cornicularius a Itàlia).
Commogut per la fortalesa
dels cristians davant del martiri, es convertí al cristianisme i es canvià el
nom pel d'Anastasi (el ressuscitat). Diu Amades: "tenia gran influència
entre els seus companys, que van admirar la seva gran virtut i la seva
excepcional bonesa, i fins a setanta-tres d'ells van convertir-se també al
cristianisme".
L’any 303, amb motiu del
decret de persecució promulgat per Dioclecià, feu objecció de consciència i es
deslliurà del càrrec de cap de la guàrdia de l'emperador.
Alguns autors apunten la
idea que marxà de Roma per voluntat pròpia mentre que d'altres, com Joan
Amades, diuen que fou a causa d'una denúncia la qual es produí després d'una
baralla entre dos soldats. Com que un era pagà i l'altre cristià, la venjança
del pagà es convertí en denúncia.
El fet és que, Sant Anastasi i una setantena de companys seus, coincidint amb
la llegenda d'un altre sant Anastasi (de Pèrsia) fugen cap a Lleida. En arribar
a les portes de la ciutat es produeix el primer miracle, el del pou de
Sant Anastasi. Un cop dins la ciutat els habitants d'Ilerda es converteixen
gràcies a Anastasi i els seus companys. Al mateix temps, el governador Dacià,
és encoratjat per Dioclecià per tal que persegueixi amb més empenta els
cristians. D'aquests manera, doncs, el sant i els seus amics són empresonats.
Un cop presos els feren anar caminant fins a Caesar Augusta (actual Saragossa)
i després a Tarraco, on van ser torturats, per passar finalment a la presó de
Baetulo, actual Badalona. El dia 11 de Maig de l’any 305 els tragueren a tots
de la presó, que era a l'actual carrer Fluvià, i els degollaren.
L'any 1896, durant unes
excavacions a l'hort dels marquesos de Barberà, al mateix carrer Fluvià, on hi
havia la presó, els obrers sortiren del recinte a corre-cuita. L'excavació es
tancà i, al cap d'uns minuts, hi entraren el rector (Roca), el vicari (Miguel
Esmerats), el contractista (Botey) i el fuster (Oliveras). Quan en sortiren
duien "una cajita de madera con huesos bastante calcinados, cenizas y
tierra mezclados". Segons el narrador de l'anècdota, Josep Maria Cuyàs, no
s'hi va dipositar cap document. Al seu opuscle Apuntes monográficos sobre
San Anastasio mártir co-patrón de nuestra ciudad, escrigué: «Debo sacrificar mi
afan de investigador en aras de la fe. No hay ni espada, botones dorados,
coraza, pergamino». Van "trobar-se" així les suposades relíquies del
sant.
Segons explica Cuyàs, el
1936 fou incendiada la parròquia de Santa Maria. Jaume Ribó i Arenas,
Administrador de la Confraria de Sant Anastasi, tement la desaparició de les
relíquies les recuperà i guardà fins que retornaren al seu lloc o a un altre
lloc de la mateixa església, en època posterior a la guerra civil. Avui en dia
tan sols dos Administradors de la Confraria de Sant Anastasi saben el lloc on
hi ha els ossos amb el jurament de no explicar-ho a ningú. I en són dos amb el
propòsit que si un d'ells mor, l'altre ho expliqui a un altre confrare de la
mateixa confiança, sabent-se així el misteri ben resguardat.
Sant Anastasi esdevingué
doncs Patró de Lleida (des del 1627) i de Badalona (des del 1635). La seva
festa es el dia 11 de Maig, i a Badalona es celebra la festivitat amb
matinades, repic de campanes, ofici solemne, la passada del Sant i el cant dels
goigs, que atreuen la participació de nombrosos badalonins i badalonines.
A Lleida, es celebren
també les festes majors entorn a la festivitat del seu Sant Patró.
MIRACLES
Miracle del Pou de Lleida
En el moment d'arribar a
Lleida, des de Roma, i assabentats de la política de persecució dels cristians
del governador Dacià, els amics del sant defalleixen i es neguen a entrar-hi.
S'aturaren en sec tot posant l'excusa que tenien set. Anastasi, però, continua
caminant i, en passar per davant d'un pou, va cridar els companys. El pou és
ple d'aigua però ells no tenen estris per a extreure-la'n. Aleshores, Sant
Anastasi, s'agenolla davant del pou i, tot resant i implorant a Déu, el toca.
L'aigua del pou comença a pujar fins arribar a vessar per damunt del brocal de
manera que tots poden assadollar la seva set. En veure el miracle, els companys
demanen perdó al sant i decideixen entrar a la ciutat amb ell.
Hi ha qui diu que el pou és el que es trobà en les excavacions de la casa natal
del sant, mentre que d'altres creuen que el fet es produí fora muralla, on en
la Guerra dels Segadors s'hi construí el baluard de Sant Anastasi.
Miracle del còlera a
Badalona
L'epidèmia de còlera de
1885 assolà Badalona i els habitants del carrer del Pinsell prometeren canviar
el nom del seu carrer pel de Sant Anastasi i erigir-li un altar si se salvaven
de l'epidèmia. D'aquell carrer no en morí ningú, tan sols un operari que caigué
d'una escala. Des de llavors, el carrer passà a anomenar-se de Sant Anastasi i
en ell encara hi ha la fornícula construïda aleshores amb la imatge del sant,
que cada 11 de maig es guarneix amb flors.
La munió de devots
L'11 de Maig de 1906, dia
de Sant Anastasi, mentre Gaietà Soler (rector de Santa Maria de Badalona) és a
casa del Doctor Solà tot lamentant-se que la celebració i la processó de Sant
Anastasi ja no es du a terme i que el culte ha decaigut, entra un nen al
menjador tot dient que els de la confraria del sant n'han tret la imatge i que
comença a arribar gent de tot arreu per tal de fer la processó.
L’ametller de Badalona
Diu el cronista Soler i
Barriga: "Y aunque se ignora donde fué sepultado el Santo Cuerpo de este
glorioso Mártir y los de sus Santos compañeros, ni en donde están sus santas
Reliquias se tiene por común tradición y piamente se cree fueron enterrados
dentro del Grande Cerco de la casa ilustre del Sr Marqués de Pinós, entonces
Marqués de Barbará, sita en dicha villa y muy inmediata al mar: se funda dicha
presunción en què dentro de dicho cerco había un almendro que daba sus frutos
con la siguiente particularidad: toda la concavidad ó parte interior de la
cáscara en què está encerrada la almendra estaba teñida de color de sangre, de
manera que muchos de los naturales que hoy viven, se acuerdan haber visto dicho
almendro y haber cogido sus frutos con dicha extrañeza. La devoción que mis
compatricios tienen á su santo patrón y las ánsias fervorosas y deseos con que
esperan hallar el glorioso cuerpo y los de sus santos compañeros, les obligó a
hacer una excavación y arrancar dicho almendro á fin de hallar estos gloriosos
cuerpos, pensando si al último de las raíces del almendro estarían estos
santos; pero no estuvieron ó Dios no quiso que lo hallasen".
La presó de Sant Anastasi
a Badalona
Al segle XIX fou excavada
una estança al carrer d'en Fluvià de Badalona que prengué el nom de presó
de Sant Anastasi. L'encarregat de les excavacions del moment, un tal Barriga,
la descrigué com un forat amb una obertura a orient per on tiraven els presos.
Al fons del forat aparegué una mena de fangar amb presència d'ossos. A les
parets s'hi pogueren observar les anelles de subjecció dels presos a les que
falten les cadenes. També diu: «és un Ergástulo o Cárcel que pocos años hace se
descubrió por casualidad en una casa que está á un lado de dicho cerco y en la
calle que llaman d'en Fluvià, vulgo de'n Uyal».
Actualment sabem que es tracta d'una cisterna d'opus signinum d'època
romana Segle I formada per dues galeries amb coberta de volta i cavades en la
terra verge a la qual s'hi deuria entrar per un ull circular situat sobre una
de les voltes.
El Baró de Maldà Rafael d’Amat i de Cortada en la seva obra Calaix de
sastre i parlant del pou diu: «que era destinat... per la ràbia i bàrbara
crueltat dels gentils per servir de presons dels christians que o be morirían
en ellas, com de molts se refereixen, o be de ellas eren conduits al lloch del
martiri, com aixís se creu del patró del present poble o sia de Badalona, lo
gloriós màrtir de Jesuchrist Sant Anastasi y apar no ser infundat lo pensament,
pues amés de la continuada tradició de haver lo predit Sant estat en una
obscura y subterrànea presó, se veuhen en lo referit lloch alguns vestigis, com
los de unas argollas clavadas en las bòvedas y refereixen los ancianos
habitants en lo mateix carrer, que existian antes altres argollas, ferros y
cadenes, tot lo que manifesta no ser inútil lo concepte y per lo mateix de
haver estat aquell lloch la presó mateixa ahont fou reclòs lo gloriós màrtir
Sant Anastasi. 1 de juny de 1797.»
SOURCE : https://web.archive.org/web/20140108004519/http://www.santanastasibadalona.com/p/sant-anastasi.html
